La C ve a casa i ric com feia temps que no feia, cantem i em cuina i, ella no ho sap, però em cuida com no sabia que necessitava. I cantem Sí que puedes perquè a les dues ens encanta i m’ensenya Astrologia, em llegeix cartes astrals i em comparteix receptes que miraré d’aprendre a fer i més llibres dels que podré llegir.
La M ve al pis i hi reconeix ceràmica, dibuixos i tasses que son meves i que també son seves i fa bonic allò que està en brut. El P ve al niu i em porta coses que no sabia que em feien falta i si m’agobio i li dic d’anar a passejar sempre em diu que sí i és un descans tenir-lo a prop. I en F em regala i em regalaria tot el que volgués amb una generositat que encara em sorprèn.
L’A m’explica coses d’Astrologia, de Eneagrama, de com acompanyar i de la vida i jo disfruto com una nena aprenent a mirar el cel, les persones i la vida. I no me’n canso. I això em fa feliç, feliç, feliç. I la C em convida a dinar, em presenta i m’inclou i quan s’acosten els caps de setmana sempre m’escriu per saber com estic faci sol o plogui.
En J i la L em truquen i els sento a prop i ens expliquem la vida i m’és fàcil compartir-me amb ells i després de parlar-hi, em sembla com si tot rodés més bé. La S sempre em pregunta com estic i realment li interessa quan soc jo qui l’haig d’escoltar a ella i jo li agraeixo immensament i la sento a prop malgrat els quilòmetres.
I ens truquem poc amb la M i, tot i així, quan ens truquem riem i tornem a aquella classe de fa tants anys i etapes enrere i resulta que la complicitat no caduca.
I la M em truca cada dia i m’estima i m’abraça malgrat les meves marees, la lluna plena i la menguant i els dies ovulant i pre-menstruant. I hi segueix sent dia sí i dia també i li parlo de naps i de cols i sempre m’escolta i és com una casa feta de carn i ossos, que sempre m’acull.
I l’A, que coneix a tot el poble i rodalies, em convida i sé que estic en bones mans i me’n fio amb els ulls tancats. I confio. I en J i l’E viuen a prop i em tranquil·litza saber-los a 10 minuts.
I la N m’ajuda amb les cortines i em porta i em regala objectes que tampoc sabia que necessitaria i deixa amb mi trossets de la seva vida. I l’E em diu que té un regal per mi, i l’A em diu que té un detall per donar-me i en P em diu que em té guardada una cosa.
I m’al·lucina tota la generositat, bondat i abundància que m’envolta i ho veig i em sembla tant que em costa de creure-m’ho. I me n’adono que a vegades hi veig poc i no nomes perquè tingui miopia sinó perquè, a vegades, m’oblido de saber mirar.