Quan et deixo anar les coses son fàcils, flueixen, m’agraden. El vent em du i jo hi confio.
Quan et deixo anar, torno a mi i m’allibero de tot allò que no és meu.
Quan et deixo anar, rebo missatges bonics i senyals clares i fermes.
Quan et deixo anar, volo alt i segura, trepitjo fort i em poso vestits que em recorden que el groc i el taronja tornen a caminar amb mi.
Quan et deixo anar, també deixo les xarxes i amb elles, aquest lligam que no vull, aquest lligam que no és.
Quan et deixo anar, tot torna a ser un sí i la vida m’escalfa per dins. El suc de mandarina és més bo i les galetes de civada més dolces.
Quan et deixo anar, el meu cos balla i em transporta a una platja d’un estiu i jo em recupero salvatge, guerrera, autèntica.
Quan et deixo anar, soc feliç i valenta perquè sé que a qui estic estimant és a mi.