Per l’Alba

L’hivern arriba i tu, Alba, te’n vas

I ens deixes, amor

Amor ha estat la paraula que té sentit més dir

“com estàs, amor?” “hola, amor”

“tinc ganes de veure’t, amor”

I ara l’amor que ets i que has estat transmuta

Transmuta com el foc que et caracteritza

La teva capacitat d’obrir, de iniciar, de començar

De fer i desfer, de cremar, de reconnectar i d’encendre

De donar vida, foc i llum

Així t’he sentit. Alba i albada

I així et porto al cor

Escalfant-lo, donant-li caliu, amor i terra

Feliç solstici, feliç hivern, feliç retirada

Hi ha coses que mai s’apaguen

I la teva espurna, la teva llum, la teva alegria

N’ és una d’elles

Gràcies pel regal, amor

Et seguim i seguirem honrant

ahó