La M traça línies i els hi dona vida i jo ho intento una nit càlida de finals d’hivern i només em surten paraules. Sempre acabo tornant a les paraules, a aquestes tecles, a aquell boli, a aquesta sensació, a aquest teixir tan meu i tan teu que és com el mar que ara va i ara ve, on tot passa i tot transcorre i tot està tranquil. I sento la lluna i l’aigua calenta i la infusió i aquesta llum que aniré fent meva. I dibuixo paraules que encara no sé molt bé què volen dir i confio en que ja m’ho diran. I el cotxe passa, el vell torna a casa i la nena es prepara per sortir al món. I és com si tot tingués lloc en aquesta nit càlida de finals d’hivern. I el mocador de la mare em retorna als orígens d’un món que sembla una vida passada. I visc sola i em sento acompanyada des d’aquest pis que just estreno, que té anys de vida i dies per mi. I penjo posters i bombetes i estenc llençols i samarretes mentre recordo que el fil negre dels punts tibants al descobert diu que ningú no tenia prevista la vida.