a mi també m’agraden les coses petites. L’aire que passa, la làmpara de sal que em mira i m’acompanya, la música que sona de fons, precisa, constant, els ulls que se’m tanquen i la meva resistència a anar a dormir i voler estar desperta cinc minuts més.
i et trobo a faltar avui més, ahir menys i demà qui sap. I t’enyoro. Enyoro que m’acullis i que m’acompanyis i poder deixar-me anar i deixar-te allò que ja no forma part del meu camí i que em donis energia, força i vitalitat per seguir, per sortir, per eixugar-me, per tancar els ulls i estar. I celebrar. Que l’ansietat pica amb menys força l’esternon, que la sorra de mitja tarda m’escalfa sense cremar-me, que en J. està a on ha d’estar i que la vida em segueix seduint i guiant amb un endavant als llavis. I és que sí, m’agrada així la vida, tot amb el seu nom i amb lletra petita, lligada, teixida, amb les mans, amb el silenci, amb el compàs d’un bressol que encara m’acull.