El que m’agradaria dir-vos per Nadal i per aquest any que comença:
Que tornar a casa faci més alegria que mal
Que recordis que a vegades el que sentim com a família no és on hem nascut, i que també està bé així
Que sàpigues dir perdó, gràcies i que no tinguis vergonya de dir t’estimo a qui estimes.
Que recordis que no falla: ens acabem arrepentint més del que no fem que del que fem, del que no diem que del que diem.
I que compartir el que et passa és millor que deixar que es vagi quedant a dins, fins que ja no, fins que és massa tard per.
Que aprenguis que no tot és el que és veu. De fet, poc és el que es veu. Spoiler tardà: instagram t’enganya. L’altre no és més que tu, només ho fa veure.
Que aprenguis que les relacions sanes inclouen una, dos, tres i, si cal, dues-centes converses incòmodes. I que tinguis el valor de tenir-les.
Que sàpigues quan dir no, quan dir sí, quan dir fins aquí i recordis sempre de donar les gràcies
Que si ha de ser per tu serà i sinó, per més que insisteixis, no ho serà.
Que tinguis la valentia de saber perdonar i el coratge de saber-te retirar.
Que sentis que et tens a tu, que et sàpigues tenir.
Que t’envoltis de persones amb qui puguis ser tu. I que tinguis el coratge de mostrar-te, més enllà de cuirasses i aparences. Perquè, creu-me, els vincles així son preciosos.
Que no tinguis por de viatjar ni més endins ni més enllà.
Que t’animis a fer un passet i després un altre fora de la zona de confort
Que puguis aprendre d’allò que t’ha fet mal
Que estimis amb ganes i que et sentis estimat; sigui Nadal, el 20 de març o el 30 d’agost.