Em fa bé tenir menys el mòbil a mà. Tenir una feina lluny de l’esclavitud de les xarxes socials. Mirar menys l’instagram. Viure més enllà de la pantalla. Treballar poques hores. El regal de tenir qualitat de vida. I el desig de mantenir-la.
El te i les infusions de gingebre. Practicar katsugen. Anar a caminar per la natura que tinc a tocar. Prendre el sol als migdies. Menjar sense làctics ni gluten per el mig. Deixar el poc alcohol que prenia de banda. Anar a dormir d’hora i despertar-me sense alarma, matinar de forma natural, sabent-me descansada.
Escriure. Pintar al meu estil. Les paraules que em neixen després de pintar. Deixar-me espai per crear amb les mans i amb els dits. Llegir. La bona literatura. Que em recomanin llibres. Els podcasts. Escoltar música. I que me’n descobreixin.
El sexe amb presència i espai per ser. Les persones amb qui realment em sento segura, lliure, oberta. Veure que el cos no enganya. La intimitat desitjada i els cossos que saben trobar-se. Acceptar que encara que em desvisqués, no puc ser qui no soc. Ni tu, tampoc. I la llibertat que comporta.
L’estiu, el mar. I que la resta d’estacions també em siguin amigues. Mirar el cel, sentir-me part. Sentir l’escalfor del sol. Que hi sigui. Veure vídeos de l’A.B. i que em descobreixi un nou Univers.
Anar a la nova casa del P. i l’E. Els sobre-taules llargs. Fer menys fotos i estar més. La meva gata. Quedar amb els meus amics. Videotrucar-me amb els que estan lluny. Que el temps voli. Saber que hi son. Saber-hi ser. La fortuna d’estar envoltar-me de persones que valen or. Les ganes de sociabilitzar. I saber-me respectar. Sentir-me respectada.
Fer sessions de teràpia. I rebre’n. Supervisar-me i disfrutar d’aprendre. Seguir aprenent. Estudiar gaudint. Viure gaudint. TCI. Els amics de TCI. Aprendre sobre el SN. Tenir el SN relaxat. Saber que estic reprocessant trauma, que ara tinc espai per fer-ho. Sentir la meva estructura, saber-me sostenir i també ser capaç de deixar-me acompanyada. Veure que puc ser acompanyada. Que ho soc. Estar en bones mans i en millor companyia.
L’olor de la roba neta. Tenir el pis net. Dutxar-me i, si puc, banyar-me amb sal i música de fons. Nedar. El riu. El so del riu i dels gorgs. Conduir amb temps i per carreteres que em conec com el palmell de la mà. La làmpara de sal i la de selenita.
Necessitar menys roba. Adonar-me de que de necessitar, necessito -necessitem- poc. La llibertat que això em provoca. Ser conscient i coherent amb què necessito i què no. Agraïr tenir cotxe propi.
Haver sabut trobar la distància amb la que soc capaç d’estimar les meves arrels tal i com son. Col·locar la família d’origen de forma sana a la meva vida.
Que les paraules no se m’encallin a la gola. I respectar que, a vegades, em passa. Procurar que les converses pendents i els finals amargs no pesin gaire.
La tranquil·litat que em dona fer el que està a les meves mans. Mirar endavant. Les ganes de viatjar i la sort de poder-ho fer. Les ganes de viure i la sort d’estar-ho fent.