Mirar l’instagram i idealitzar la vida de i a segons qui. Veure al P i sentir-me com un complement. Explicar alguna cosa a algú i sentir que no m’està entenent. Posar l’atenció cap a en fora i cap a llocs, persones i situacions estèrils. Quedar-me amb el que no enlloc de amb el que sí. Pretendre que les coses fossin diferents del que son. Fer veure que x situació no em fa mal. Fer-me la indiferent. Donar més, donar tant, donar massa. Sentir que no m’estic trobant amb algú amb qui m’agradaria trobar-me, que parlem idiomes tan diferents. Penses, cafeteries a zero pressing, taxi, minibar i Ryanair. Ni tu volies, ni jo volia que tu volguessis. Les expectatives. Les abraçades i les paraules que no reconforten. Necessitar parlar amb algú i que no estigui disponible. Tot el que voldria dir-te i no puc, i no té sentit. La solitud. House, silenci i res més: ni jo volia, ni tu volies que jo volgués.