Per l’Alba

L’hivern arriba i tu, Alba, te’n vas

I ens deixes, amor

Amor ha estat la paraula que té sentit més dir

“com estàs, amor?” “hola, amor”

“tinc ganes de veure’t, amor”

I ara l’amor que ets i que has estat transmuta

Transmuta com el foc que et caracteritza

La teva capacitat d’obrir, de iniciar, de començar

De fer i desfer, de cremar, de reconnectar i d’encendre

De donar vida, foc i llum

Així t’he sentit. Alba i albada

I així et porto al cor

Escalfant-lo, donant-li caliu, amor i terra

Feliç solstici, feliç hivern, feliç retirada

Hi ha coses que mai s’apaguen

I la teva espurna, la teva llum, la teva alegria

N’ és una d’elles

Gràcies pel regal, amor

Et seguim i seguirem honrant

ahó

A la incomodidad

Mirarte como un niño a la noche de Reyes

en la que todo puede ser posible

porque la magia está

para aquellos que la saben apreciar.

Así que paro y te susurro:

¿Qué me vienes a enseñar?

Y me doy cuenta del secreto:

es cierto que todo en esta vida es un regalo

si sé con qué ojos mirar.

En Lluc ja dorm

En Lluc dorm i la nit s’enceta

En Lluc dorm mentre l’avui reposa. Suau, tranquil, seré.

En Lluc dorm quan els fantasmes fugen muntanya enllà.

En Lluc dorm lluny de la gata que juga entre les cols i les cireres.

En Lluc dorm dansant entre vaixells, princeses i Pirineus.

En Lluc dorm amb la tranquil·litat de qui sap que l’Helena i la Lluna li acaronen el son.