Amb llapis i paper

  • Aquest estiu
    Aquest estiu he conegut una part de mi que no sabia. La que és oberta i amable i propera amb famílies alienes, la que està oberta a plans, la que als vespres llegeix tirades de tarot a una terrassa, la que fa topless tot i que ningú més en faci. La que s’atreveix a. AquestContinue reading “Aquest estiu”
  • coses que em fan sentir buida
    Mirar l’instagram i idealitzar la vida de i a segons qui. Veure al P i sentir-me com un complement. Explicar alguna cosa a algú i sentir que no m’està entenent. Posar l’atenció cap a en fora i cap a llocs, persones i situacions estèrils. Quedar-me amb el que no enlloc de amb el que sí.Continue reading “coses que em fan sentir buida”
  • avançar
    Avançar és un verb preciós. Avançar és fer un pas i, després, un altre, com canten Manel. Fa uns dies, vaig participar a un taller que impartia el Cherif on van posar molt la mirada en dues coses: l’atenció i en registrar què estàvem fent de nou, de diferent. I això també és una maneraContinue reading “avançar”
  • el que em fa bé, el que agraeixo
    Em fa bé tenir menys el mòbil a mà. Tenir una feina lluny de l’esclavitud de les xarxes socials. Mirar menys l’instagram. Viure més enllà de la pantalla. Treballar poques hores. El regal de tenir qualitat de vida. I el desig de mantenir-la. El te i les infusions de gingebre. Practicar katsugen. Anar a caminarContinue reading “el que em fa bé, el que agraeixo”
  • ara
    L’estiu avui ha deixat pas a la tardor i tot avança i tot segueix i la vida recomença. La iaia segueix a l’hospital, el D viu amb la mare, la feina que em manté va deixant espai a la teràpia i la vida gira més alt.Em prenc un te verd i m’abrigo després d’un capContinue reading “ara”
  • Sobre l’entrega i la vida
    M’entrego a la vida, m’hi segueixo entregant. Aquest ha estat el gran aprenentatge d’aquests últims mesos, des de que vaig tornar del procés. Confiar en la vida que també és confiar en mi. I viure-la i entregar-m’hi sencera. I confiar. I titubejar i seguir. I que apareguin pors i jo segueixi. I que, tot iContinue reading “Sobre l’entrega i la vida”
  • Quan et deixo anar
    Quan et deixo anar les coses son fàcils, flueixen, m’agraden. El vent em du i jo hi confio. Quan et deixo anar, torno a mi i m’allibero de tot allò que no és meu. Quan et deixo anar, rebo missatges bonics i senyals clares i fermes. Quan et deixo anar, volo alt i segura, trepitjoContinue reading “Quan et deixo anar”
  • El que m’agradaria dir-vos
    El que m’agradaria dir-vos per Nadal i per aquest any que comença: Que tornar a casa faci més alegria que mal Que recordis que a vegades el que sentim com a família no és on hem nascut, i que també està bé així Que sàpigues dir perdó, gràcies i que no tinguis vergonya de dirContinue reading “El que m’agradaria dir-vos”
  • l’olor de l’estiu
    L’estiu fa olor de gessamí. L’estiu fa olor de llençols que s’eixuguen ràpid mentre voleien cap aquí i cap allà. L’estiu fa olor de dies llargs, del sol que surt d’hora i encara més d’hora i es pon tard i encara més tard. Fa olor de la gespa que ja està seca i de lesContinue reading “l’olor de l’estiu”
  • (sense títol)
    És diumenge a la tarda i plou i fa fred. I, tot i així, la primavera treu al cap amb aquest verd que m’envolta i amb aquesta llum que cada dia hi sap ser fins més tard. I treballo i descanso i pinto i et truco i em convides i volem més enllà, més llunyContinue reading
  • quan miro bé
    La C ve a casa i ric com feia temps que no feia, cantem i em cuina i, ella no ho sap, però em cuida com no sabia que necessitava. I cantem Sí que puedes perquè a les dues ens encanta i m’ensenya Astrologia, em llegeix cartes astrals i em comparteix receptes que miraré d’aprendreContinue reading “quan miro bé”
  • a vegades
    A vegades se’m fa difícil, saps? Em puja com una bola d’ansietat per aquí, per la boca de l’estómac i em recorre amunt, esternón amunt i fa que em costi respirar. I quan em passa, miro de centrar-me molt en agafar i deixar anar l’aire encara que em faci mal, encara que em noti laContinue reading “a vegades”
  • La M traça línies
    La M traça línies i els hi dona vida i jo ho intento una nit càlida de finals d’hivern i només em surten paraules. Sempre acabo tornant a les paraules, a aquestes tecles, a aquell boli, a aquesta sensació, a aquest teixir tan meu i tan teu que és com el mar que ara vaContinue reading “La M traça línies”
  • Que t’envoltis
    Que t’envoltis de les persones, llocs i cançons que et fa bé Que trobis la força, l’energia, les ganes i la llum per seguir, per continuar malgrat les pedres, els entrebancs i les onades massa altes Que recordis que ni el blanc és tan blanc ni el negre tan negre Que l’esperança tingui sentit iContinue reading “Que t’envoltis”
  • Per l’Alba
    L’hivern arriba i tu, Alba, te’n vas I ens deixes, amor Amor ha estat la paraula que té sentit més dir “com estàs, amor?” “hola, amor” “tinc ganes de veure’t, amor” I ara l’amor que ets i que has estat transmuta Transmuta com el foc que et caracteritza La teva capacitat d’obrir, de iniciar, deContinue reading “Per l’Alba”
  • i tot amb el seu nom
    a mi també m’agraden les coses petites. L’aire que passa, la làmpara de sal que em mira i m’acompanya, la música que sona de fons, precisa, constant, els ulls que se’m tanquen i la meva resistència a anar a dormir i voler estar desperta cinc minuts més. i et trobo a faltar avui més, ahirContinue reading “i tot amb el seu nom”
  • El camí que segueix
    Sóc massa de pa crua, amassada, fent-se, fent-me. Amb les mans, amb els peus, amb el cor i amb el cos. I m’hi he barallat, m’he desfet i l’he refet després d’haver-me semblat que em rendia una, dues i deu vegades. No sóc la que sap, la que creu, la que es creu i sócContinue reading “El camí que segueix”
  • L’estiu
    L’estiu arriba i jo m’aixeco. L’estiu arriba i jo et beso. L’estiu arriba i el sol encara no es pon. L’estiu arriba i la música és suau, agradable, lleugera. I la sopa és freda. I l’aire s’enganxa. I camino fins al mar. I hi entro. A poc a poc. I el món s’atura. I juguem.Continue reading “L’estiu”
  • Als meus pares
    Soy quien soy gracias a ellos. Mi madre es verano, calidez y amor en forma de refugio. Mi padre es invierno, serenidad y claridad y su forma es la dirección. Se complementan y me quieren con mis luces y mis sombras, con mi mal humor y con mis abrazos largos y dulces. Y, una deContinue reading “Als meus pares”
  • A la vida sí
    Demà surten els nens i avui nosaltres pugem al terrat. Passa l’aire, s’hi està bé. Tanco els ulls i sento la calma i també els veïns que feinegen pisos avall. I La C. deixa anar a qui ja no és per ella i jo també. I m’allibero. I conec a algú. I em sedueix ambContinue reading “A la vida sí”
  • (sense títol)
    Sóc la que s’abraça als arbres mentre navega entre plataners i xamfrans de l’Eixample a quarts de nou un vespre de maig. Sóc la que escolta música i acaba tornant a aquella cançó que pensava que estava desgastada però no. Sóc la que et pregunto com estàs quan el que et vull dir és queContinue reading
  • A la incomodidad
    Mirarte como un niño a la noche de Reyes en la que todo puede ser posible porque la magia está para aquellos que la saben apreciar. Así que paro y te susurro: ¿Qué me vienes a enseñar? Y me doy cuenta del secreto: es cierto que todo en esta vida es un regalo si séContinue reading “A la incomodidad”
  • D’aquest estiu
    D’aquest estiu Estrany i honestDelicat i tendreBorrós i bonicVulnerable i precís
  • (sense títol)
    Un “estic aquí” sentit. Trobar allò que donaves per perdut. Mirar amunt i veure la lluna ben plena. Posar-se uns mitjons calents a l’hivern. La llum de sal. Obrir una espelma. I una ampolla de vi. L’olor de la roba neta. Notar com l’aigua et recorre cos avall. Donar-li un regal a algú a quiContinue reading
  • En Lluc ja dorm
    En Lluc dorm i la nit s’enceta En Lluc dorm mentre l’avui reposa. Suau, tranquil, seré. En Lluc dorm quan els fantasmes fugen muntanya enllà. En Lluc dorm lluny de la gata que juga entre les cols i les cireres. En Lluc dorm dansant entre vaixells, princeses i Pirineus. En Lluc dorm amb la tranquil·litatContinue reading “En Lluc ja dorm”
  • Levitar
    Ese verbo le gustaba. Se podría pasar horas y horas levitando entre el todo y la nada. Entre lo que se ve y lo que no se ve. Entre lo que está y lo que, vigila, que en diez minutos ha desaparecido.  Su reto era ese: encontrar la libertad, la capacidad de flotar, de volar,Continue reading “Levitar”
  • Tornar a començar
    Un diumenge de tardor vam pujar a Girona a veure el pis de la M. Vaig arribar la primera i crec que les dues ho volíem, així ens vam poder posar al dia tranquil·lament. Ens trobàvem a faltar. Em feia feliç veure la il·lusió que li feia ensenyar-me el pis i tots els detalls. TéContinue reading “Tornar a començar”