A vegades se’m fa difícil, saps? Em puja com una bola d’ansietat per aquí, per la boca de l’estómac i em recorre amunt, esternón amunt i fa que em costi respirar. I quan em passa, miro de centrar-me molt en agafar i deixar anar l’aire encara que em faci mal, encara que em noti la samarreta i encara que em molesti. I recordo que sort que fa anys que he deixat de portar sostens i em sento alliberada per un moment fins que l’ansietat em torna a reclamar. I no sé ni d’on ni com ni fins quan ni per què. Només sé que hi és. I que vol que li digui hola, què tal i què necessites. I que li faci un lloc. I jo ho intento i la trec a passejar per la Serreta, pel menjador o pel mar i em centro en seguir inspirant i deixant anar l’aire perquè això és tot el que sé fer en aquests moments. Agafar l’aire i deixar-lo anar, com si fos la primera vegada ho faig, com si portés la L en això de respirar. I, a vegades, també miro de donar-me escalfor perquè em va bé i em quedo una estona així. I a vegades l’estona és llarga. I, d’altres, l’estona és molt llarga. I quan em passa intento no pensar en això. En canvi, però, miro de pensar en que això també és la vida. Vull dir que la vida també és que a vegades em costi agafar l’aire i deixar-lo anar i potser també, o sobretot, és saber que vull seguir-ho fent, sí. Que vull seguir fent això de respirar.