Demà surten els nens i avui nosaltres pugem al terrat. Passa l’aire, s’hi està bé. Tanco els ulls i sento la calma i també els veïns que feinegen pisos avall.
I La C. deixa anar a qui ja no és per ella i jo també. I m’allibero.
I conec a algú. I em sedueix amb paraules, riures i fantasies. Sedueix la meva ment, el meu cos, el meu món. I m’encanta. I intento tocar de peus a terra. I ho aconsegueixo d’aquella manera. A la meva manera.
I parlo i deixo de parlar. I fantasejo amb històries que no han passat, que estan per passar i que vés a saber quina il·lusió sentiré si passen. I vas veient coses pel món que t’estan agradant tant.
I caço una ampolla de vi i l’obro al vol. L’obro per mi. L’obro perquè puc, perquè vull i perquè me la mereixo. L’obro per vosaltres. L’obro per aquest verd que em queda bé i per el blau que s’està a l’armari.
L’obro per la llibertat d’escriure amb els ulls tancats confiant en els meus dits i en que ells ja saben: ja saben on deixar-se caure, ja saben quines paraules formar i també quines deixar enrere.
Diuen que som les decisions que prenem i jo prenc la decisió d’estimar-me. I veig i valoro que ho estic fent. I sento que ho estic fent.
I alguna cosa em diu que sí i tot en mi és un sí. I jo també sóc i em dic i em dono un sí. I deixo que vinguis, deixo que vinguis. Et deixo venir, et veig a aquí, et sento a aquí. I l’Univers em diu valenta a cau d’orella i jo m’hi reconec. I t’hi reconec. I ens hi reconec. Als dos, a tu, a mi i a tots. Canto a la vida sí… i tot en mi és un sí.
I estenc la tovallola i em trec la roba. I els meus malucs il·luminats per la llum del sol i jo et diem adéu. Adéu, adéu, adéu-siau.