Sóc la que s’abraça als arbres mentre navega entre plataners i xamfrans de l’Eixample a quarts de nou un vespre de maig.

Sóc la que escolta música i acaba tornant a aquella cançó que pensava que estava desgastada però no.

Sóc la que et pregunto com estàs quan el que et vull dir és que et trobo a faltar.

Sóc la que ha sobreviscut a tempestes d’estiu i a uns quants hiverns de portes endins.

Sóc la que vesso tasses del te i omplo rius de llàgrimes per coses que vés a saber quan oblidaré.