L’estiu fa olor de gessamí. L’estiu fa olor de llençols que s’eixuguen ràpid mentre voleien cap aquí i cap allà. L’estiu fa olor de dies llargs, del sol que surt d’hora i encara més d’hora i es pon tard i encara més tard. Fa olor de la gespa que ja està seca i de les cançons que sonen al cotxe mentre abaixem les finestres i pugem el volum. I alegria. L’estiu fa olor de resseguir cales i improvisar rutes i birres.
L’estiu fa olor del meu aniversari, d’un dia bonic, llarg, amb una nit màgica, la més màgica de l’any, diuen alguns. Jo això no ho sé, només sé que és la meva. I que sona a casa la nit de sant joan amb els meus més meus.
L’estiu fa olor de gaspatxo, de cireres, de síndria, d’onades i de sal. L’estiu fa olor de les coses que vindran. L’estiu és com el dia abans d’anar de viatge en que et prepares bosses i fas llistes i demanes en veu alta a qui tens al costat si t’estàs deixant alguna cosa. L’estiu fa olor de bitllets d’avió, de pasajeros embarquen por la puerta 7 i dels comiats que no fan mal.
L’estiu fa olor de tot allò que comença, dels divendres de pont i de felicitat. L’estiu fa olor del toldo de casa la mare que m’acompanya des de que tinc memòria i de la platja de caldetes on he anat cada juliol de la meva vida. L’estiu fa olor de tot allò que després de temps d’esperar-ho veus i saps que ja està aquí.